La sensació dels últims dies té un nom propi: Seedance 2.0, una nova intel·ligència artificial gratuïta capaç de generar vídeos d’alta qualitat en només dos minuts. Una revolució que ha incomodat i preocupat Hollywood a parts iguals, que comença a veure-li les orelles del llop a la IA.
El vídeo del moment és una escena d’acció entre Tom Cruise i Brad Pitt. Un tràiler espectacular que, malgrat semblar real, és totalment fictici i generat íntegrament amb Seedance 2.0.
Més enllà del debat sobre si això és creativitat o si substitueix la capacitat d’explicar una bona història, aquesta eina suposa un punt d’inflexió. Permet crear vídeos amb qualitat cinematogràfica, sincronització labial multilingüe, so, doblatge i efectes integrats. I tot això, de manera gratuïta.
El factor econòmic
La clau és la reducció de costos. Si una escena tradicional pot costar, per posar una xifra, prop d’un milió d’euros —entre rodatge, localitzacions, càtering, equips tècnics, actors, dobles d’acció i postproducció—, amb IA aquest cost es redueix de manera dràstica.
Si aquesta tecnologia s’expandeix, el canvi de paradigma per al cinema és evident. Sense desplaçaments ni setmanes de rodatge a exteriors. Sense grans equips tècnics. Sense processos llargs d’edició.
Eficiència extrema: el que abans requeria setmanes de producció, camions i logística, ara es pot resoldre davant d’una pantalla.
Una disrupció profunda
Genís Roca, president d’Accent Obert, explica en aquesta entrevistaal Cafè d’idees, amb Gemma Nierga, que aquesta és una disrupció és molt més profunda de que imaginem. I tots plegats estem menystenint els canvis i conseqüències que pot arribar a tenir.
Creativitat: l’aspecte positiu
La part positiva és clara: la democratització de la producció audiovisual. Es redueixen les barreres d’entrada i això pot provocar una explosió de creativitat.
Persones amb bones idees que fins ara no tenien accés als pressupostos necessaris poden començar a explicar històries. Amb menys recursos, es poden desenvolupar projectes que abans eren impensables.
La part fosca: precarització dels oficis
Però l’altra cara és més inquietant. Aquesta mateixa reducció de costos pot implicar destrucció de llocs de treball o precarització de molts oficis vinculats a la indústria audiovisual.
Si les eines d’intel·ligència artificial fan accessibles serveis que abans requerien equips sencers, moltes empreses deixaran d’estar disposades a pagar els mateixos imports. Això pot traduir-se en una pressió a la baixa dels salaris i en un canvi profund dels models de negoci.
Les conseqüències econòmiques encara són difícils de preveure, però la transformació ja ha començat.
Regulació: el gir dels EUA
Fins ara, Europa havia estat sovint criticada per un excés de regulació —amb l’AI Act com a exemple paradigmàtic— i per voler anticipar-se definint drets, deures i responsabilitats al voltant de la intel·ligència artificial.
Però ara els Estats Units, tradicionalment reticents a regular aquest àmbit, comencen a percebre la magnitud del problema. Quan la tecnologia impacta directament en la indústria cultural i en els drets d’imatge, el debat sobre la regulació deixa de ser teòric.
Els canvis són tan ràpids que obliguen tots els sectors a preguntar-se cap a quin model avancem.