Genís Roca, president d’Accent Obert, analitza a la revista Barcelona Metropolis i en el seu blog de Substack la naturalesa de la por creixent a la intel·ligència artificial. El següent text és una adaptació de la seva anàlisi sobre com la IA actua com un accelerador d’un conflicte social i polític preexistent.
La por a la intel·ligència artificial (IA) no és la de les pel·lícules de robots malvats, sinó una por quotidiana i material davant la pèrdua de les certeses que sostenien la vida moderna: la feina, els drets i el pacte social del segle XX. Aquesta tecnologia arriba en un moment de fragilitat social, on el salt tecnològic es percebut com una amenaça perquè no està clar qui se’n beneficiarà.
La paradoxa de l’eficiència
La por no neix de la possibilitat que la tecnologia falli, sinó de que funcioni massa bé. Quan una màquina pot fer diagnòstics, redactar textos o dissenyar objectes de manera eficient i barata, sorgeix la pregunta inevitable: “si això que jo faig també ho fa una màquina, què em queda?”.
Aquesta por es tradueix en una preocupació vital sobre la subsistència en una societat on els recursos s’obtenen a canvi de treball. Encara que la IA “alliberi temps”, la nostra dependència del salari fa que qualsevol augment d’autonomia tècnica es visqui com una amenaça existencial.
L’esgotament del model de repartiment
Durant el segle XX, el model industrial repartia la riquesa a través de salaris i impostos que, amb moltes injustícies, permetia construir l’estat del benestar.
En la societat digital, aquest motor s’esgota: les grans plataformes generen molta riquesa, però tenen pocs treballadors, paguen pocs sous i tributen molt poc gràcies a l’enginyeria fiscal. La conseqüència és que el “pot comú” s’aprima i la societat es torna més insegura.
En aquest context, el consum continua, però estem passa d’un model de consum local amb retorn social a un model global on la cadena de retorn es trenca.
El risc del feudalisme digital
La por no només és de perdre la feina, sinó del retorn d’un model que recorda al passat medieval: un feudalisme digital on les multinacionals decideixen les normes i operen amb avantatges fiscals, mentre els negocis locals tributen localment i carreguen amb tot el pes de la llei si ho fan malament. Aquesta desigualtat corroeix la legitimitat del sistema i fa que el futur es pinti de color negre.
El trencament del talent i el criteri
Un dels impactes més profunds és la desaparició de les trajectòries dels treballadors júniors. Si la IA fa les tasques bàsiques que abans feien els aprenents, es trenca la cadena d’aprenentatge: d’on sortiran els sèniors del futur si ja no hi ha espais per aprendre a pensar i a treballar treballant?. Sense aquests espais, el sistema de formació de criteri professional queda en suspens.
Una revolució política, no només tècnica
La IA actua com un mirall que exhibeix les nostres vergonyes, des de biaixos racistes fins a un sistema educatiu massa orientat al resultat i no al procés. No vivim una simple transformació, sinó una revolució que implica conflicte. La resposta no pot ser només tecnològica; cal un nou contracte social que inclogui reformes fiscals, educatives i potser mecanismes com la renda bàsica per garantir que el futur es construeixi amb la participació de tothom
Llegeix l’article complet a: Barcelona Metropolis o al blog de Substack de Genís Roca.