Aquest article parteix de l’entrevista a Genís Roca, president d’Accent Obert, al programa Mésnit, on analitza el repte cultural de la IA i el català. La seva reflexió serveix per contextualitzar on som avui en relació amb la tecnologia i la nostra llengua.
Tots els grans models de xatbots actuals —com ChatGPT, Gemini o Perplexity— ja parlen molt bé moltes llengües, també el català.
Això no era així fa uns anys, quan models com ChatGPT-3 cometien errors freqüents o mostraven una fluïdesa limitada amb certes llengües. Amb els models més recents, com ChatGPT-5, la millora és evident: la llengua ja no és una barrera.
Ara bé, que un xatbot parli català no vol dir que “pensi” en català. I aquí és on comença el veritable repte.
Aleshores, tot està solucionat pel català?
Quan fem una pregunta a ChatGPT o a qualsevol altre model de llenguatge, aquest ens respon en un català fluid i natural. Podríem pensar que això ja garanteix la presència i la vitalitat de la nostra llengua en el món digital, però seria un error.
La IA pot escriure en català, sí, però ho fa des d’un context nord-americà, amb uns referents culturals que no coincideixen amb els nostres.
L’idioma i el context cultural són coses completament diferents.
Una resposta en català no implica necessàriament una visió catalanoparlant de la realitat. Aquesta és la trampa subtil: confondre la correcció lingüística amb la representació cultural.
El biaix cap a l’anglès
Totes les intel·ligències artificials tenen biaix. És inevitable perquè s’entrenen amb dades recollides d’Internet, i Internet no és neutral.”
La gran majoria dels continguts digitals estan escrits en anglès i reflecteixen una visió anglo-cèntrica i nord-americana del món.
Per això, encara que una IA respongui en català, “pensa” en anglès. Els seus valors, exemples, marcs de referència i comparacions provenen majoritàriament del món anglosaxó.
A més, tots aquests models són tancats: no sabem exactament amb quines dades s’han entrenat. Això impedeix controlar-ne els biaixos o ajustar-los a les necessitats de cada llengua i cultura.
En definitiva, les dades són la clau de tot.
Si la base d’aprenentatge és majoritàriament anglosaxona, el pensament de la IA també ho serà.
Necessitem que la IA pensi en català
Quan una IA no té en compte el nostre context cultural, pot fallar en àmbits molt concrets: des de la sanitat o l’administració pública fins a la gastronomia, la cultura popular o la manera com entenem l’educació i el medi ambient.
Senzillament, pot donar respostes que no ens serveixen, perquè no entén el nostre entorn. Per això, no n’hi ha prou amb adaptar el llenguatge.
Cal desenvolupar models més petits i propis, entrenats amb dades locals, alineats amb els nostres valors i necessitats, i dels quals ens puguem fiar completament.
Aquests models no han de competir amb els grans, sinó complementar-los, oferint un punt de vista propi que representi la nostra realitat i la nostra manera de pensar.
Només així podem garantir que la IA entengui i generi coneixement des del nostre context cultural.
El repte del català en l’era de la IA
A l’època dels dominis web, cada cultura tenia el seu espai propi: els dominis territorials (.cat, .fr, .es…) ajudaven a mantenir identitats digitals diferenciades. En canvi, a l’era de la intel·ligència artificial, el risc és la uniformització cultural.
Si deixem que els grans models defineixin el nostre pensament digital, correm el perill de perdre els referents i les particularitats que fan rica la nostra cultura.
El que necessita la cultura catalana, avui, no és només que els xatbots parlin català, sinó que pensin, entenguin i creïn des del català.
Només així podrem assegurar que la tecnologia reflecteixi la nostra manera de veure el món —i no la d’un altre.