Diagnosi del català digital
El català es troba en una posició sòlida en l’àmbit digital. Així ho indica el diagnòstic sobre la situació del català a internet elaborat per Accent Obert, que assenyala que, malgrat la davallada en l’ús social, la llengua gaudeix d’un punt de partida favorable en l’entorn tecnològic.
De totes maneres, el català no està exempt de reptes. La intel·ligència artificial no és una eina més: la seva irrupció implica una reconfiguració profunda en tots els àmbits, des de l’accés al coneixement i la producció cultural fins a l’educació, l’activitat econòmica i la recerca científica.
El català parteix d’una bona base, però té al davant riscos molt clars que cal abordar amb determinació si volem garantir que la llengua continuï sent plenament operativa a internet en aquest nou entorn canviant.
Els principals riscos per al català en l’era de la IA
La diagnosi d’Accent Obert identifica tres riscos principals:
1. Desplaçament lingüístic per “fricció. En entorns automatitzats, com els agents d’IA, els usuaris poden acabar abandonant el català si perceben que una altra llengua ofereix respostes més fiables. Encara que aquesta percepció no sempre sigui objectiva, la simple sensació de millor rendiment pot generar un desplaçament i que l’usuari canviï de llengua.
2. Dependència dels models externs: La capacitat del català amb la IA depèn d’uns models desenvolupats fora de de l’àmbit catalanoparlant i europeu, malgrat iniciatives com Mistral i Aina. Els estàndards tècniques i lingüístics els estan fixant grans proveïdors nord-americans o asiàtics. Això plantejant interrogants sobre la sobirania tecnològica i la capacitat d’influir en el desenvolupament d’aquestes eines i quin lloc hi ocupa el català.
3. Impacte cultural i simbòlic: Els models d’IA es construeixen majoritàriament a partir de corpus amb un fort biaix anglosaxó. El risc no és que els sistemes “parlin” en català però “pensin” des d’un marc cultural diferent. Si el corpus disponible en català és limitat o poc divers, el resultat pot ser un català més uniforme, menys ric en registres i expressions, amb calcs o traduccions poc naturals d’altres idiomes. A llarg termini, això pot erosionar la qualitat i la riquesa expressiva de la llengua en l’entorn digital.
Propostes per reforçar el català digital
Per afrontar els riscos analitzats, Accent Obert planteja un conjunt d’accions orientades a garantir que el català mantingui una presència sòlida i competitiva en el nou ecosistema tecnològic.
1. La IA passarà examen: Accent Obert sotmetrà els principals models d’intel·ligència artificial a proves específiques per avaluar, amb criteris clars i objectius, si entenen i generen català amb qualitat i fiabilitat. L’objectiu no és només mesurar la correcció lingüística, sinó també analitzar com responen a continguts culturalment rellevants i a realitats pròpies dels territoris de parla catalana.
2. Crear el primer observatori de la presència del català al món digital: Es posarà en marxa un sistema estable de seguiment amb una vintena d’indicadors específics per mesurar l’ús i la qualitat del català en diferents àmbits tecnològics. Entre aquests, la IA generativa, xarxes socials, programari i assistents de veu en automoció.
3. Lideratge i establir aliances: amb entitats culturals, comunitats tecnològiques, institucions acadèmiques, administracions públiques i organitzacions empresarials. Accent Obert proposa establir aliances estructurals i liderar els reptes digitals del català de forma coherent i sostinguda.
4. Augmentar la configuració del català als dispositius digitals: Un aspecte clau perquè les tecnologies incorporin el català és generar una demanda visible. Les empreses detecten aquesta demanda a través de la configuració lingüística dels dispositius. Actualment, però, el nombre de dispositius configurats en català és significativament inferior a l’ús real de la llengua. Per revertir aquesta situació, Accent Obert impulsa la campanya Configura, amb l’objectiu de promoure que el català s’adopti com a llengua predeterminada a tots els nivells de la societat —ciutadania, empreses i institucions— i així fer evident una demanda que les empreses tecnològiques no puguin ignorar.