Google s’ha convertit en una mena d’entitat omnipresent de la vida digital moderna. Utilitzem els seus serveis cercar informació, treballar, comunicar-nos o orientar-nos a la carretera. Aquesta presència constant fa que Google acabi sabent molt —moltíssim— sobre nosaltres: què busquem, què mirem, on anem i amb qui ens relacionem.
Però aquesta entitat dista molt de tenir intencions altruistes i bondadoses. Google és una empresa privada amb un model de negoci molt definit i aquest es basa en la recopilació de les dades dels usuaris per treure’n rendiment econòmic,
La privadesa: El cavall de batalla de Google
Des de YouTube o Gmail fins a serveis més recents com Gemini, és difícil prescindir completament de les eines que ofereix Google. Moltes d’aquestes aplicacions són útils i ens faciliten la vida quotidiana. A més, en diversos casos incorporen el català a la seva interfície, una deferència cap a la llengua que no tenen totes les grans empreses tecnològiques.
Malgrat això, la privadesa continua sent una de les principals problemàtiques al voltant de Google i un motiu de pes per buscar alternatives. No perquè Google “espiï” en un sentit conspiranoic, sinó perquè el seu funcionament es basa en la recollida i anàlisi massiu de dades personals com a part estructural del seu model de negoci
L’ús continuat dels serveis de Google implica que l’empresa pugui accedir a una gran quantitat d’informació: continguts de correus electrònics, esdeveniments del calendari, cerques, ubicació aproximada o historial d’ús de serveis com Google Maps. Un registre detallat que no es limita al present, sinó que pot abastar anys d’activitat passada.
Google també utilitza les teves dades per entrenar el seu model d’IA, Gemini, tot afirmant que aquest procés es fa mitjançant tècniques d’anonimització i agregació. Tot i així, la naturalesa d’aquestes dades plantegen preguntes sobre fins a quin punt els usuaris tenen control real sobre la informació que generem..
El model de negoci de Google
Google fonamenta el seu model de negoci principalment en la publicitat. Recopila i analitza informació sobre els seus usuaris i clients, informació que posteriorment s’utilitza per oferir anuncis més segmentats.
Aquesta monetització de les dades es fa, en gran part, a través de sistemes de subhasta publicitària en temps real, un mecanisme pel qual els anunciants competeixen per mostrar els seus anuncis a determinats perfils d’usuaris quan es carreguen espais publicitaris en pàgines web o aplicacions.
Per fer possible aquest sistema, Google elabora perfils d’ús a partir de l’activitat digital: cerques, interaccions amb serveis, interessos deduïts o context general de navegació. Aquests perfils no s’identifiquen necessàriament amb noms i cognoms, però sí que permeten una segmentació molt precisa de l’audiència.
El resultat és que els anuncis que es mostren no són aleatoris, sinó que responen a aquests perfils i als interessos que se’n deriven. Això té un impacte directe en el tipus de publicitat que veiem i en la manera com es configura l’experiència digital dins l’ecosistema de Google.
Alternatives a Google per escapar de la roda
Sortosament, existeix una àmplia oferta d’eines digitals que incorporen el català a la seva interfície i que poden actuar com a alternatives a Google amb un enfocament més respectuós amb la privadesa de les dades i amb un major control per part de l’usuari.
Aquest procés de reduir la dependència dels serveis de Google sovint es coneix com a DeGoogle. No es tracta d’un canvi radical ni immediat, sinó de prendre consciència del pes que aquest gegant digital té en les nostres vides i d’anar substituint, de manera progressiva, alguns dels seus serveis per altres opcions.
Aquestes alternatives no sempre repliquen exactament totes les funcionalitats de Google, però permeten cobrir moltes necessitats habituals sense dependre d’un únic ecosistema ni de la recollida massiva de dades.
Motors de cerca
En primer lloc, hi ha diverses alternatives al motor de cerca de Google que posen l’accent en la privadesa de l’usuari. Aquests serveis eviten el rastreig sistemàtic de la informació personal i, en molts casos, no personalitzen els resultats de cerca a partir de perfils d’usuari.
Entre les opcions disponibles hi trobem motors de cerca com Brave Search o Kagi Search, així com metacercadors —agregadors que combinen resultats de diversos motors de cerca— com SearXNG, SearX o Murena. Aquest tipus de solucions permeten cercar informació sense crear un historial associat a una identitat concreta.
Assistents d‘IA
Fa poc, Google va anunciar l’adaptació de Gemini al català, una notícia positiva pel que fa a la presència de la llengua en les tecnologies d’intel·ligència artificial. Tanmateix, els assistents d’IA de grans plataformes plantegen interrogants similars als d’altres serveis de Google, especialment pel que fa a la gestió i l’ús de les dades que s’hi comparteixen.
Com a alternativa, hi ha Kagi Assistant, un agent d’IA que prioritza la privadesa i que, segons els seus responsables, no emmagatzema historials de converses ni construeix perfils d’usuari per a finalitats publicitàries.
Una altra opció és Lumo, un assistent d’IA integrat dins l’ecosistema de Proton. Tot i que malauradament encara no disposa de la interfície en català, permet interactuar-hi en aquesta llengua. Proton és una empresa suïssa coneguda pel seu enfocament en la privadesa i la seguretat de les comunicacions digitals.
Alternatives ofimàtica
Com a alternatives a Google Docs, hi ha diverses opcions que permeten crear i editar documents sense dependre de l’ecosistema de Google.
Una de les més destacades és CryptPad, una suite d’ofimàtica col·laborativa en línia que posa l’accent en la privadesa i la seguretat de les dades, amb xifratge d’extrem a extrem i sense rastreig dels usuaris.
Si es prefereix una solució que no depengui d’un servei en línia, es pot optar per LibreOffice, un conjunt d’eines d’ofimàtica de programari lliure que funciona localment a l’ordinador. LibreOffice està completament traduït al català gràcies als amics de Softcatalà.
Mapes de navegació
Molta gent utilitza Waze com a aplicació de navegació, però sovint no és tan conegut que aquesta eina també forma part de l’ecosistema de Google.
Com a alternatives a Google Maps, existeixen opcions basades en dades obertes i col·laboratives. Una de les més destacades és OpenStreetMap, una plataforma col·laborativa que ofereix dades cartogràfiques detallades sobre carreteres, senders, transports públics, establiments i molts altres elements arreu del món.
I si empares Google Maps per incrustar mapes o mostrar ubicacions a la teva pàgina web, una alternativa interessant és uMap, una eina que permet crear mapes personalitzats a partir de les dades d’OpenStreetMap i integrar-los fàcilment en webs sense dependre dels serveis de Google.
Traductors de text
Pel que fa als traductors, també existeixen alternatives a Google Traductor. Una de les més destacades és LibreTranslate, un servei de traducció automàtica de codi obert que permet traduir textos entre múltiples llengües sense rastrejar els usuaris ni emmagatzemar dades personals.
Proton: l’alternativa a l’ecosistema de Google
Proton ofereix un conjunt d’eines que poden substituir moltes de les funcions habituals de Google dins d’un mateix ecosistema. La seva missió se centra a proporcionar serveis digitals més segurs, amb un major control per part de l’usuari sobre les seves dades.
Entre les principals alternatives que ofereix hi trobem:
- Proton Mail, com a alternativa a Gmail
- Proton Docs, com a alternativa a Google Docs
- Proton Sheets, com a alternativa als fulls de càlcul de Google
- Proton Drive, com a alternativa a Google Drive
- Proton Calendar, com a alternativa a Google Calendar
- Proton Wallet, com a alternativa a Google Wallet
- Proton Pass, com a alternativa al gestor de contrasenyes de Google
Aquest conjunt d’eines permet reduir la dependència dels serveis de Google i optar per un model més alineat amb la privadesa i la seguretat.
Conclusió
Escapar del control de Google pot semblar una quimera, però avui dia existeixen prou eines —i en català— per fer una desconnexió parcial o, si es vol, gairebé total del seu ecosistema.
Fer aquest pas no implica només recuperar part de la privadesa digital, sinó també apostar per un internet més lliure i menys condicionat pels interessos dels grans gegants tecnològics. Alhora, significa donar suport a empreses i projectes que ofereixen alternatives reals a Google, més respectuoses amb les dades dels usuaris i més alineades amb l’esperit d’un internet obert.
No es tracta de renunciar a la tecnologia, sinó de decidir qui en té el control. Reduir la dependència de Google no s’ha de fer d’un dia per l’altre, sinó que és un procés que es pot abordar de manera progressiva, provant i incorporant, a poc a poc, les eines recomanades.